Aquesta setmana s'ha iniciat el Tram1 del Pla d'obertura progressiva d'activitats del Departament de Salut (resolució SLT/2983/2020, de 21 de novembre).
En relació amb l'activitat de les corals, en aquest TRAM 1 es permeten els assajos, professionals o amateurs, sempre que compleixin les mesures establertes pel PROCICAT al Pla de represa, i seguint recomanacions següents:
Podeu en aquest enllaç la "Resolució del Departament de Salut".
Ahir, 30 d'octubre, el Govern de la Generalitat va aprovar noves restriccions per contenir la segona onada de la pandèmia de Covid-19 a Catalunya que afecten, entre altres, a les corals i a tot el món de la cultura.
Durant els propers 15 dies es suspenen, tant en llocs tancats com a l'aire lliure, les activitats culturals, escèniques, musicals, de lleure infantil i juvenil, l'esport escolar i les activitats extraescolars fora de l'horari lectiu.
Pel que fa a l'àmbit del cant coral, aquestes noves restriccions afecten als nostres corals i escolanies de la següent manera:
Des de la Federació Catalana de Pueri Cantores confiem que l'esforç que suposa aquest tancament, tant per a les corals com per totes les associacions culturals, contribueixi a millorar la situació de la pandèmia. La nostra Federació, subscriu el comunicat que ha publicat el Moviment Coral Català, del qual formem part, en relació amb aquestes mesures:
"De nou, les corals de Catalunya ens hem de confinar. L’aturada de tota l’activitat amateur no només ens pren aquest espai de benestar físic, mental i emocional, ara tan necessari, sinó que també torna a posar en risc tot un col·lectiu professional, el dels directors de cor, que massa sovint es veuen obligats a treballar en precari i a qui l’anterior aturada ja va afectar durament. [...] Davant la necessitat de prendre mesures per frenar l’augment de contagis, el cant coral català actuarem amb la màxima responsabilitat, com hem fet sempre. Una responsabilitat, però, que també demanem a l’administració. Necessitem les ajudes anunciades, però també necessitem claredat, resolucions que no contribueixin a generar més incertesa, i evitar declaracions que s’han acabat convertint en paper mullat. Que la cultura som un bé essencial s’ha de demostrar amb accions que assegurin la supervivència de l’ecosistema cultural a la crisi pandèmica."
Desitgem que ben aviat puguem tornar a cantar junts.
Aquest matí s'ha celebrat l'Assemblea ordinària anual 2020 de la Federació Catalana de Pueri Cantores, amb els membres de la Junta de la Federació i dels diferents cors que en formen part.
Tot i que enguany ho hem hagut de fer de forma virtual, hem pogut veure'ns les cares i planificar el proper període amb moltes ganes i il·lusió d'encarar els reptes que la situació actual ens planteja.
Va ser alumna de l’última generació exclusivament femenina de l’escola Vedruna de Granollers. Recorda com la Germana Carme, quan tenia 8 anys, va dir-li que tenia bona veu i va proposar-li formar part de la coral. Va començar cantant a la “pre-coral” i 6 mesos després va fer el pas a la coral Albada, on va continuar fins els 16-17 anys quan, amb els estudis i l’època de joventut, va deixar-ho durant un temps. Una decisió que lamenta perquè la Germana Carme creia que tenia talent i podia haver anat a una escola especialitzada en cant. La celebració del 20è aniversari de la Coral, quan tenia 25 anys, va significar l’excusa perfecta per reenganxar-se a la coral Albada d’on ja no se n’ha desvinculat més. És membre de la Junta de la Coral Albada i des de fa 15 anys forma part també de la Junta de la Federació Catalana de Pueri Cantores: va ser-ne vocal, secretaria i, des de l’octubre de 2018, té l’honor de ser la primera dona que presideix la Federació.
A nivell laboral amb el grau superior d’Administració va treballar en vàries multinacionals, fins que va fer el salt al tercer sector: primer 7 anys a una fundació d’ajuda per a persones malaltes de càncer i actualment porta més de 5 anys com adjunta de direcció d’una fundació que promou la integració social i laboral de persones amb diversitat funcional. Les necessitats socials són tan grans que les administracions són incapaces d’assumir-ho, combinar la professionalitat amb el voluntariat dins del sector social és una fórmula laboral de la que seria incapaç a renunciar.
La música t’aporta valors, coneixements, desenvolupa part de l’hemisferi dret del cervell facilitant l’aprenentatge conductual i cognitiu i desenvolupa els sentits. T’apropa a la gent, t’ajuda a socialitzar i connectar. Cantar a un cor és sentir i escoltar al del costat i al cor sencer, compaginar-te, coordinació a l’hora de començar a cantar i acabar, compartir, conviure. Si ho vius des de petit t’acompanya tota la vida, vius i veus les coses d’una altra manera amb la música.
És un moviment que està associat al cant coral amb el cristianisme. Tots els cors i escolanies formen part d’una església o parròquia. És una manera de donar a conèixer la cultura del cristianisme, la nostra fe i la nostra religió, que també aporta a la societat d’avui en dia una manera de veure les coses i uns valors de respecte i convivència a través de la fe.
Avui en dia, el fet de dir que formes part d’una coral o escolania d’església no ajuda a promocionar o fer evolucionar un cor. A diferència d’altres ciutats d’Europa on està molt consolidada la música amb la religió i l’escola, aquí hi ha menys escoles religioses. A Alemanya, per exemple, hi ha més de 90.000 Pueri Cantores, a Catalunya amb prou feines arribem als 200. És un deure i una necessitat nostra evolucionar. Els nous cors que es creen tenen la identitat pròpia de membre de cor de parròquia, però no han de perdre de vista que també són una entitat de la ciutat. S’ha de procurar, a banda d’acompanyar amb la música els actes religiosos de la parròquia, fer també concerts i activitats que t’obrin a la societat i participar a la pròpia cultura de ciutat.
Sovint, èssent dona, costa connectar amb alguns membres importants del món eclesiàstic, no massa diferent del món empresarial o polític. Encara els costa obrir-se i expandir-se i hi ha alguns tabús i reticències. M’agrada, però, poder contribuir a aquesta obertura de l’Església no només a nivell nacional sinó també com representat de Catalunya a la resta del món. El fet que actualment la Federació tingui una figura femenina al capdavant obre més portes, sobretot a l’hora de relacionar-se amb altres sectors i entitats del moviment coral català que no formen part de l’Església.
Solen apropar-se al moviment alhora de fer la comunió, perquè són fills de cantaires, o per projectes concrets o concerts que són atractius per la ciutat. Un cop s’hi apunten i ho viuen, se n’adonen que és un moviment viu i actiu, que es fan congressos nacionals i internacionals, que poden participar a les Misses, que en realitat és com si fossin concerts, etc. Participar sovint d’aquests actes apropa els infants i els ajuda a sentir-se còmodes i a gust amb el grup d’amics de la coral. També hi tenen un paper important i participatiu les seves famílies.
La Federació Catalana està en un moment de recuperació. Fa anys va haver-hi un boom de cors arreu amb moltíssims cantaires, fins que més endavant va defallir. Va coincidir amb l’època de crisis; les parròquies no podien ajudar a nivell econòmic als cors i hi va haver una davallada de cantaires. S’ha de tenir en compte que tota la gent que es dedica i treballa per Pueri Cantores són voluntaris a excepció dels directors, ja que amb els anys s’ha hagut de compensar econòmicament la seva dedicació i professionalitat. Tots els cors han disminuït de cantaires i,per tant, també els seus ingressos en quotes i necessiten ajuda: alguns cors s’aguanten pels pèls i altres han arribat a desaparèixer. En aquests moment, però, ens ajudem molt els uns als altres.
S’estan començant a recuperar cors que havien desaparegut i se n’estan creant de nous: una escolania a la catedral de Lleida i una escolania a la parròquia de St. Vicenç a Mollet. Estem també enllestint un conveni amb l’Escolania de Montserrat per formalitzar definitivament la seva participació com a membres de Pueri Cantores.
Que pugui viure alguna de les activitats que organitzen les nostres entitats corals, sense compromís: que vingui a la celebració d’aniversari d’un cor, a una trobada de corals, que comparteixi una Missa, el bateig d’un dels cors, una trobada nacional. El viure i compartir un dia amb altres cors ja t’ajuda a prendre la decisió que en vols formar part per sempre més.
Començar a consolidar aquests cors requereix una atenció especial i constant: has de ser-hi i han de sentir que hi ets. Sobretot cal encoratjar a la gent i parròquies que tenen ganes de començar un cor, que no defalleixi, encara que sigui només amb 4 o 5 cantaires, ja que tenen possibilitats de créixer. Des la FCPC hi ha el compromís de poder oferir projectes o espectacles que puguin aglutinar aquests nous cors que encara tenen pocs membres on puguin participar i no sentir-se sols, i també fomentar la participació d’altres cors no-membres. No cal que siguin actes a nivell de tota Catalunya, es poden organitzar projectes per regions o províncies.
Amb la nova junta, vam veure que era tan important la part administrativa i jurídica, com la vessant musical, la religiosa i la comunicació. La Federació aporta les quatre “potes” que necessiten les juntes de les corals per tenir estabilitat: la part logística i administrativa (subvencions, vessant jurídica,...), la de l’assessorament musical, l’acompanyament religiós i la relació amb els rectors de cada parròquia, així com la comunicació, que és la base de la visibilitat, i la difusió a les xarxes.
Hem buscat especialistes en cadascuna d’aquestes matèries per poder ajudar a reflotar i tenir cura dels grups nous.
La Federació Catalana és una formigueta dins la Federació Internacional. Per nosaltres va ser una gran il•lusió el fet d’acollir el Congrés Internacional 2018 a Barcelona. Els nous cantaires que no havien viscut encara a cap Congrés van veure com de gran és la Federació Internacional. La FCPC va rebre el premi Anselm Clavé 2018 al millor projecte d’internacionalització del Cant Coral Català.
Aquest any estava previst que quatre cors, uns 70 cantaires de les escolanies de Lleida, Reus, La Garriga i Granollers, de la FCPC participessin al 43è Congrés Internacional de Pueri Cantores al juliol a Florència, però a causa de la pandèmia del COVID-19 ha quedat ajornat al juliol del 2021, fent coincidir dos grans congressos al mateix any: el juliol a Florència i el desembre a Roma. Econòmicament no serà sostenible poder assistir als dos.
Som una engruneta en aquesta Federació Internacional que està creixent amb cors de Sudàfrica, Sudamèrica, etc. La Federació Internacional ens ajuda a emmirallar-nos, il•lusionar-nos i sentir que no estem sols, proporcionant-nos tot el suport i assessorament que necessitem. Ara estem creant un cor virtual internacional, del qual en breu se’n podrà fer difusió.
Penso que el membre de Pueri Cantores és un cantaire que se sent a gust amb el cor on està. Enmig de la gran oferta que hi ha actualment d’entitats de cant coral, els cantaires troben un lloc que encaixa amb la seva identitat, la manera de fer, els companys, que aporta activitats que els fan sortir de casa, deixar de banda els videojocs, culturitzar-se, conèixer i relacionar-se amb gent de tot el món. Els dóna una maduresa intel•lectual i pedagògica. Evidentment, independentment de participar en les celebracions i actes més protocol•laris de l’Església, també ajuda a través del cant a mantenir i crear la fe interior pròpia i personal de cadascú.
El Moviment Coral Català està format les federacions corals catalanes, gestionades per una junta de la qual els presidents de les diferents federacions també en formem part. Cada federació aporta tot el que caracteritza la seva identitat federativa: Pueri Cantores l’essència pura del cant coral litúrgic. Les federacions compartim les activitats de les nostres entitats i hi ha molt bona relació amb totes les institucions, fet que aporta una gran riquesa cultural al nostre país. Com a FCPC formem part també del Consell de l’Associacionisme Català.
Que mai se sentin sols, que estem aquí per qualsevol dubte, que tenim moltes ganes de fer pinya, cuidar-los musicalment a través de la Comissió Musical que hem creat: oferint-los peces, partitures o formació de direcció per projectes concrets. Que no estan sols davant d’aquest projecte, que som una gran família els que estem al darrere.
A les parròquies, oferim tot el suport als mossèns que acullen els cors perquè els ve de gust i poden oferir a la comunitat de la seva església un valor afegit. Des de la Federació podem intercedir perquè hi hagi comunió i bona entesa entre el cor, la parròquia, la cultura i la ciutat.
En general ara està en creixement petit però constant: Hem de reconèixer, però, que no és feina fàcil perquè són moments molt complicats. Anem evolucionant al ritme que evoluciona la societat. Nosaltres formem part del Moviment Coral Català i la Federació Internacional forma part del Moviment Internacional de Cors. Tot això ajuda a donar aquest plus a tots els cors i poder oferir més actes i oportunitats.
La societat, el consum, les activitats extraescolars i familiars van canviant. El nivell de responsabilitat i compromís ha anat disminuint i això comporta que cada cop costa més que els cantaires compleixin amb les seves obligacions d’anar a cantar a les Misses o a les celebracions més importants, d’assistir a les activitats o poder comptar amb ells a l’hora de programar concerts. Abans érem formacions de 60 cantaires i, si en fallava algun, no es notava gaire. Ara som menys i si en fallen 4 o 5 es nota més en una Missa Major o concert, ja que el nivell qualitatiu del cant es pot veure afectat.
Per això cal reinventar-se constantment, adaptar-nos a les noves tecnologies i oferir projectes corals pedagògics i amb la major professionalitat i qualitat musical i vocal.
Reivindiquem, però, a totes les institucions que ens ajudin una mica més ja que, a nivell pressupostari, la cultura fa temps que està estancada. Cal valorar la gran aportació cultural que fem al país i a cada ciutat. El moviment de Pueri Cantores, agraeix la gran l’ajuda de les seves parròquies i del bisbats, que han estat lluitant al nostre costat, oferint servei, espais i subministres, més encara que els propis ajuntaments locals.
Com que la majoria són cors infantils, fer assaigs online és molt dificultós. Com a molt es graven en un vídeo seguint una mostra i l'envien als directors. Els cors de joves sí que han estat mantenint les hores d'assaig que fan via Skype o altres plataformes i s'envien partitures per treballar individualment.
Els directors segueixen treballant i, per tant volen cobrar; per contra les entitats no estan cobrant les quotes als cantaires/famílies cosa que dificulta la tresoreria i subsistència de les entitats.
Per les corals i escolanies de la Federació Catalana de Pueri Cantores la Setmana Santa era un moment important: per la celebració de concerts del nostre repertori litúrgic preparat específicament per l'ocasió i la participació en els actes tradicionals, que no només són importants per l'aspecte espiritual, sinó que són actuacions que reporten importants ingressos econòmics.
La programació anual de concerts de cada cor i escolania s’ha vist seriosament afectada, alguns inclús amb grans estrenes que s'han anul•lat o ajornat i que també tenen una repercussió econòmica important.
Del 15 al 19 de juliol tenia lloc a Florència el 43è Congrés Internacional de Pueri Cantores on 4 cors de la FCPC hi participaven amb aproximadament 70 cantaires, sense comptar, directors, acompanyants i mossèns. Tots ells estaven inscrits des del mes d'octubre 2019, amb inscripcions, bitllets d’avió, allotjament, àpats i transfers pagats. Han comunicat oficialment que el Congrés s'ajorna fins al juliol 2021. Com bé us podeu imaginar, algunes reserves es podran ajornar un any també, però d'altres no, i els imports pagats són en molts casos irretornables. Un altre factor que ens va en contra és que, ajornar la participació a un congrés així un any, trenca el programa anual previst de cada entitat i, de cara al curs vinent, ningú pot garantir que els membres d'un cor seran els mateixos.
Aquests són fets que angoixen molt als membres de la junta de la FCPC, una Federació que està en procés de creixement amb la incorporació de dos nous cors aquest any: que tota gestió d'increment previst queda aturada i el risc i patiment que això no faci que algun cor existent acabi desapareixent. El recolzament per part de la FCPC és total i la repercussió econòmica d'ajuts als cors que incrementa el nostre pressupost aquest any i següent, encara més.
La FCPC com membre del MCC, ha participat en la creació, formació i difusió d’un protocol de riscos i prevenció, pendent d’aprovar per el departament de PRODISCAT, per tal de poder posar marxa la vida presencial dels cors i les seves actuacions, cosa que segueix en revisió contínua segons l’evolució de la pandèmia i les restriccions que vagi decretant el Govern. Hem ajudat també amb la nostra experiència altres federacions internacionals que van encara un pas enrere. El nostre exemple, estudis i experiències els són vitals per gestionar els seus procediments i informacions.
Alguns dels cors, seguint aquestes mesures, han començat a fer assaigs presencials, altres han fet concerts de final de curs virtuals, i altres han ajornat la seva activitat fins el setembre.
S’estan fent també estudis de l’impacte sanitari, social i econòmic que han tingut les entitats, així com les seves necessitats per garantir la seva continuïtat. Des de la FCPC oferim assessorament, informació, formació i accessibilitat als ajuts que van sortint.
Tot plegat encara és molt incert.
